Incertesa, inacció i inseguretat són les 3 paraules que millor descriuen l’inici del curs 2020/21. Tots sabem que ens trobem davant d’una situació mai viscuda per la majoria de nosaltres, que el virus és un desconegut a hores d’ara per als científics i que no es sap com es comportarà quan arribi el fred. L’OMS ja ha avisat que ens esperen encara dos anys per a començar a recuperar la nostra vida anterior. Per tant, és cert el que ens diuen i tots hi podem estar d’acord: el curs 2020/ 21 està ple d’incerteses que s’aniran destapant a poquet a poquet amb el pas de les setmanes i els mesos.
I què fan els governants davant d’aquesta situació? Com dirien alguns, estan “ a verlas venir”: Inacció. Pareix que fan molt perquè anuncien moltes coses, pengen moltes infografies a les xarxes, convoquen moltes reunions, ens diuen que contracten gairebé 400 docents més… Però la realitat és que el curs es posarà en marxa amb una xifra de docents si fa no fa igual a la del curs passat, els equips directius i claustres s’han vist obligats a fer uns plans de contingència sense tenir clar si tendran més recursos o no i el més important, sense ser experts en previsió de riscos ni sanitaris.
La realitat és que els docents han acabat la feina a finals de juliol sense saber com han d’organitzar el curs que ara comença, perquè els senyors que manen s’han excusat constantment en el fet que el futur epidemiològic és incert, en lloc de treballar amb els ajuntaments de les Illes, amb els hotelers i qualsevol altre organisme que disposi d’espais per a redistribuir l’alumnat; perquè els senyors que manen saben que no ens podem reunir amb més de 10 persones de la nostra família, però volen que estem amb 20 persones de 20 famílies diferents dins un espai reduït; perquè els senyors que manen saben que cal una gran inversió econòmica si volen que el curs 20/21 sigui el més segur possible i moltes coses més que els senyors que manen no han fet i haurien d’haver fet.