Alternativa

• La manca de docents continua agreujant-se: ja són 191 les especialitats afectades, amb una incidència especialment greu a Eivissa i Formentera.

• Les mesures del Govern han resultat insuficients: el complement per a les especialitats de difícil cobertura i la flexibilització dels requisits d’accés no han resolt el problema.

• L’arrel del problema és la crisi de l’habitatge: calen mesures estructurals, com declarar les Illes Balears zona tensionada, incrementar el plus de residència i equiparar la carrera professional dels docents amb la de la resta de funcionaris.
  
• La manca de relleu generacional és una realitat: la burocràcia, la càrrega de feina i la pèrdua de prestigi allunyen els futurs docents. 

Cada vegada és més complicat trobar docents per cobrir totes les places necessàries. Són moltes les especialitats que queden desertes o que es cobreixen una vegada ja ha començat el curs.

Segons les dades disponibles, la situació s’ha agreujat i ja afecta 191 especialitats, amb una incidència especialment greu a les illes d’Eivissa i Formentera.

L’actual Govern va crear les anomenades «especialitats -o places- de difícil cobertura», les quals compten amb un increment salarial mitjançant un complement específic per incentivar l’ocupació d’aquestes places. A més, s’han rebaixat els requisits mínims per poder accedir a la funció docent. Tanmateix, aquesta mesura s’ha demostrat clarament insuficient.

El motiu principal d’aquesta situació és la manca d’habitatge i els preus elevadíssims que se’n demanen, tal com venim denunciant des de fa més de deu anys, quan encara era possible posar-hi remei. S’ha deixat deteriorar la situació fins al punt que avui dia és pràcticament impossible desenvolupar un projecte de vida normal i amb futur a les Illes Balears.

A aquesta situació s’hi afegeix una pèrdua progressiva del prestigi de la professió docent. L’increment constant de les tasques burocràtiques, la sobrecàrrega de feina, la manca de reconeixement social i unes condicions laborals cada vegada més difícils fan que molts joves descartin dedicar-se a la docència. Si no es dignifica la professió i es recupera el seu atractiu, serà cada vegada més complicat garantir el relleu generacional i cobrir les necessitats del sistema educatiu. 

Per això, des del Sindicat Alternativa Docent exigim que ara cal adoptar mesures més valentes i exigents, com ara declarar el conjunt de les Illes Balears com a zona tensionada, una de les poques mesures que podria contribuir a alleugerir la situació; incrementar l’import del plus de residència, equiparant-lo al de les Illes Canàries, que viuen una realitat similar; o equiparar la carrera professional dels docents a la de la resta de funcionaris de les Illes Balears.

Resum dels acords de l’Assemblea de Docents, dia dilluns 25 maig, a les 18h en l’IES Berenguer d’Anoia (Inca):

1️⃣ Destinar 50.000 € a les caixes de resistència de les vagues del País Valencià i de Catalunya. El romanent, 68.000 €, es mantindrà a la caixa de resistència de l’Assemblea i també s’oferirà suport a la lluita del 0-3.
2️⃣ Fer una crida a les assemblees de centre perquè organitzin fotografies de suport a les vagues del País Valencià i Catalunya, amb l’etiqueta #TambéÉsLaNostraLluita.
Enviar-les al correu de assembleadocentsib@gmail.com
3️⃣ Participar en la convocatòria del cant de La Balanguera impulsada per l’OCB el proper divendres 29 de maig, amb camisetes verdes, tant dins els centres com a les cantades a les places.
4️⃣ Convocar una assemblea a cada centre abans d’acabar el curs per elaborar una llista de reclamacions i necessitats.
5️⃣ Convocar una Assemblea General el 25 de juny per començar a treballar les mobilitzacions i línies d’acció de cara al curs 2026-2027.

Si vols saber més, aquí.

Torna la calor i des d’Alternativa Docent denunciam que el Pla de Climatització dels centres educatius continua avançant amb una lentitud desesperant i amb una inversió clarament insuficient per a les necessitats reals de la xarxa pública. Mentrestant, alumnat i docents continuen fent classe en aules asfixiants, especialment durant els mesos de calor, cada vegada més extensos.

El lema sembla haver passat de “pla de climatització” a “un ventall”. Aquesta és la realitat que viuen molts centres: solucions improvisades, manca de manteniment i infraestructures que fa anys que esperen actuacions urgents.

La xarxa pública no pot continuar sobrevivint a base de pedaços i bones paraules. Cal una inversió valenta, execucions immediates i un compromís real amb unes condicions dignes per ensenyar i aprendre. Perquè defensar l’educació pública també és garantir espais segurs i habitables.

#UnVentallNoÉsUnPla #EducacióPúblicaDigna