Alternativa

Cap passa enrere: pel dret a viure i aprendre plenament en català

Des d’Alternativa Docent, volem commemorar el 40è aniversari de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, una fita històrica que va néixer amb el consens de la societat civil i la voluntat de retornar al català el seu lloc com a llengua pròpia, comuna i cohesionadora de les nostres illes.

Aquesta normativa va ser el pilar sobre el qual es va construir el nostre sistema educatiu modern, permetent que generacions d’alumnes recuperassin una llengua que se’ls havia negat. Tot i això, avui no podem limitar-nos a la celebració institucional; ens cal una reflexió crítica i una acció urgent

 

 Una eina vital, però sota amenaça

Si bé la Llei va permetre la introducció del català a l’administració i a l’escola, la realitat actual ens obliga a fer un crit d’alerta:

 El retrocés social: Les dades d’ús social de la llengua, especialment entre el jovent, mostren una tendència preocupant de pèrdua d’hàbits lingüístics en català.

 L’ofensiva política: Vivim moments de pressió política que miren de fragmentar el consens lingüístic i arraconar el català als centres educatius a través de segregacions i falsos debats sobre la lliure elecció.

 La manca de recursos: La bona voluntat dels docents no és suficient. Calen polítiques decidides, formació contínua , acompliment de la llei i recursos reals per garantir que el català sigui la llengua vehicular i de joc en tots els àmbits educatius.

 Les nostres reivindicacions

Com a sindicat de docents compromesos amb la nostra terra i la nostra cultura, des d’Alternativa Docent exigim:

 

1. Blindar el model lingüístic i la vehicularitat: El català ha de ser l’eix vertebrador de l’ensenyament per garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat.

2. Pla de xoc per a l’ús social: No n’hi ha prou amb l’aula; cal fomentar l’ús de la llengua en el lleure, l’esport i l’entorn digital.

3. Protecció jurídica i política: Reclamem als poders públics un compromís ferm amb l’esperit de la Llei de 1986, sense concessions a qui vol fer de la llengua una eina de divisió.

 

40 anys després, la lluita per la llengua continua vigent. No permetrem que el català esdevingui una llengua residual. L’escola és i ha de ser el pulmó de la llengua, i els docents en som i serem els seus màxims valedors.

Per una escola pública, de qualitat i plenament en català!

• Les proves IAQSE recauen sobre els docents que, en la majoria de casos, no veuen remunerada la seva feina.
  

• Amb aquestes proves es veu incrementada, encara més, la càrrega burocràtica dels docents.
  

• En aquest 2026, les proves arriben a pocs dies de les oposicions d’accés a la funció pública, moment en què es constitueixen els tribunals que han de definir les proves i quan milers de docents interins preparen els darrers detalls de la preparació.

Durant aquests dies es duen a terme les proves de diagnòstic a 2n d’ESO, a 4t i 6è de Primària. Són les proves que permeten saber la situació en les competències en matemàtiques, anglès, de llengua catalana i castellana.

La normativa actual distingeix dues tipologies de mostres i de centres, els mostrals i els no mostrals, que té conseqüències a nivell estadístic.

La correcció de les proves mostrals va a càrrec de docents que, voluntàriament, han decidit formar part de l’equip corrector i reben una minsa compensació econòmica de 2’5€ per prova corregida. Aquest preu inclou la correcció i la introducció dels resultats, alumne a alumne i pregunta a pregunta, al programa dissenyat, el GESAVA. 

Ara bé, la correcció de les proves NO mostrals recau sobre els docents dels departaments abans citats sense cap mena de remuneració per fer aquesta feina extra un greuge comparatiu entre docents i un menyspreu a la tasca dels docents.

A més, en aquest curs les proves coincideixen en moment crític del curs. La propera setmana comencen les proves selectives d’accés a la funció pública i molts tribunals s’estan constituint aquests dies i altres docents ultimen la preparació per encarar amb garantia les proves.

És per això que, des d’Alternativa docent, tornam a demanar (com ja vam fer el curs passat) que en properes convocatòries es reconsideri l’execució i el mètode de correcció de les proves IAQSE, que s’incrementi el pagament i que sigui per a tots els docents que es veuen obligats a augmentar la seves hores de feina en un moment crucial del curs, A més, la Conselleria d’Educació hauria d’actualitzar el sistema d’introducció dels resultats en el programa informàtic per fer-lo més senzill.

El fracàs del “Pla Pilot de Segregació”: Les dades certifiquen una bretxa inacceptable en el 40è aniversari de la Llei de Normalització Lingüística.

El retrocés de la cohesió: Un model que divideix i empobreix

Des del sindicat Alternativa Docent, després d’analitzar les dades recollides en els 11 centres que han aplicat el darrer pla pilot de segregació lingüística, denunciem una situació d’extrema gravetat pedagògica i social. Les dades no admeten interpretacions partidistes: la segregació ha dinamitat l’equitat lingüística.

Els resultats estadístics mostren una fractura profunda:

• Resultats alarmants: La mitjana de les notes de català se situa un 38,39% per sota de les de castellà.
• Desigualtat extrema: En alguns centres, la bretxa arriba a un insultant 59,57%.
• Correlació de pèrdua: Tot i que hi ha una correlació del 0,75 (els bons centres ho són en ambdues llengües), el model castiga sistemàticament l’aprenentatge del català, convertint-lo en una llengua de segona en l’àmbit acadèmic.

40 anys després: De la normalització a la minorització programada

És especialment dolorós que aquestes xifres coincideixin amb el 40è aniversari de la Llei de Normalització Lingüística. Allò que va néixer per garantir el dret de tot l’alumnat a dominar les dues llengües oficials està sent desmantellat per un pla pilot que, sota el fals pretext de la llibertat d’elecció, només ha generat desigualtat.

No podem permetre que l’escola es converteixi en un agent de minorització del català. Aquestes dades haurien de ser  el certificat de defunció d’un model segregador que ha fracassat en la seva missió educativa.

 La diferència mitjana de 20,8 punts entre castellà (54,5) i català (33,8) és una anomalia pedagògica que cap govern responsable pot ignorar.

 

Davant d’aquest escenari, el Sindicat Alternativa Docent exigeix l’aturada immediata d’aquests pla pilot i la posada en marxa d’un vertader pla de xoc, dins i fora de les aules, per assolir d’una vegada  normalització de la llengua catalana. 

Pels nostres drets, per la nostra llengua, per una escola pública de qualitat i cohesionada.