Alternativa

Alternativa Docent dona suport total a la Vaga de l’11N: L’educació pública i el dret a l’habitatge no es poden negociar

Des del sindicat Alternativa Docent ens sumam i fem nostres les reivindicacions impulsades per l’Assemblea de docents davant la convocatòria de vaga d’aquest 11 de novembre (11N).

Des d’Alternativa Docent fa molt de temps que venim denunciant que el professorat de les Illes Balears pateix una situació insostenible que afecta directament la qualitat del nostre sistema educatiu. Aquesta crisi no només la patim els treballadors; la pateixen diàriament milers d’alumnes a les nostres aules i les seves famílies.

La realitat als centres educatius de les nostres illes ve marcada per deu punts clau que exigeixen una resposta immediata:

1. Massificació i falta de recursos: Aules saturades i una escassetat greu de mitjans per atendre com cal la diversitat de l’alumnat.
2. Infrafinançament públic: Unes eines i serveis públics que no reben la inversió necessària.
3. Privatització progressiva: Una degradació constant del sistema públic en favor de la gestió privada.
4. Desigualtat social: Uns condicionants socioeconòmics que penalitzen directament el futur dels infants i joves.
5. Precarietat laboral: Ni tan sols tenint una feina estable s’aconsegueix arribar a final de mes.
6. Sous insuficients: Remuneracions que han quedat totalment desfasades i no garanteixen una vida digna.
7. Especulació immobiliària: El dret a l’habitatge convertit en un negoci especulatiu.
8. Preus astronòmics: Lloguers inassumibles en relació amb els salaris de la funció pública i del conjunt de la ciutadania.
9. Inestabilitat residencial: Contractes de lloguer precaris que impedeixen qualsevol projecte de vida.
10. Desnonaments: Famílies expulsades de les seves meves llesques per prioritzar els beneficis immobiliaris.

A totes aquestes raons s’hi afegeix una realitat dramàtica per al col·lectiu docent: la impossibilitat de trobar un lloguer assequible quan canviem de destinació o de centre educatiu. La mobilitat geogràfica entre illes o municipis s’ha convertit en una odissea financera que expulsava professionals i dificulta la cobertura de places.

Per una educació pública de qualitat, per la dignitat del professorat i de l’alumnat, i per un habitatge digne: Aquest 11N, tots i totes a la vaga!

Les PISA tornen a retratar un problema que fa anys que denunciam: 

el sistema educatiu de les Balears afronta una crisi polièdrica que cap Govern ha volgut mirar de cara.

Els resultats de l’informe PISA 2025 no són cap sorpresa. Qui esperava una altra cosa? Fa anys que Alternativa Docent alerta que el sistema educatiu de les Illes Balears es troba en una situació límit, amb una combinació de factors que fan impossible mantenir els aprenentatges en les condicions actuals.

Els informes publicats aquests dies ho confirmen amb contundència: “Les Balears empitjoren en Lectura, Matemàtiques i Ciències mentre les aules afronten més diversitat i vulnerabilitat” (ARA Balears). I la OCDE recorda que els estudiants han crescut en un entorn de bombardeig constant d’estímuls digitals, on “la lectura sostinguda i el compromís enfocat s’han tornat més difícils de mantenir” (elDiario.es).

1. Un problema polièdric que no es pot simplificar

Les PISA no fallen una peça: grinyola tot el sistema. No hi ha una causa única, ni una solució màgica. Les Balears acumulen simultàniament:

• Infrafinançament històric
• Aules massificades i heterogènies
• Manca de docents i places sense cobrir
• Canvis legislatius continus
• Impacte creixent de les pantalles , la indústria de l’atenció i la IA.
• Desigualtats socioeconòmiques que condicionen l’aprenentatge

És un problema estructural, no conjuntural.

2. No és cap novetat: fa anys que Alternativa ho denuncia

Alternativa Docent fa més d’una dècada que alerta que el sistema educatiu balear no pot absorbir l’augment d’alumnat ni la complexitat creixent de les aules amb els recursos actuals.

Només un exemple: els 3.801 alumnes nouvinguts incorporats el curs 2025-2026. Aquesta xifra equivaldria, segons els criteris de ràtios i espais, a construir 9 centres CEIP nous de dues lines només per donar cabuda a aquesta arribada d’un sol any i que majoritàriament recau al sistema públic.  . No s’han construït. No s’han planificat. No s’han dotat els recursos.Els docents han hagut d’absorbir aquesta realitat sense reforços, sense espais i sense temps.

Introducció massiva de pantalles, ordinadors  al sistema educatiu, cromebook , sense cap tipus d’esperit crític i posant-ho tot en mans de les multinacionals tecnològiques , que a l’hora mercadegen amb l’atenció dels alumnes dins i fora les aules . 

 

3. Les escoles no poden fer miracles: cal implicació de les famílies

Els centres educatius no poden resoldre tots els problemes socials. La OCDE ho deixa clar: els adolescents estan exposats a una indústria digital dissenyada per capturar la seva atenció, no per educar-los.

Els adults també en són víctimes del mercat de l’atenció,i les famílies sovint no són conscients de l’impacte real que té la sobreexposició a pantalles en la capacitat de lectura profunda, concentració i regulació emocional dels seus fills.

Sense un control familiar real, l’escola sola no pot revertir un model de consum digital que actua 24 hores al dia.

4. La generació PISA 2025 és la generació de les retallades

Els alumnes que avui han estat avaluats són els infants que varen viure:

• Les retallades de la crisi financera
• L’augment de ràtios
• La manca de suport educatiu
• La precarització del sistema
• La pandèmia en plena adolescència
• L’explosió demogràfica a les Illes Balears.

Pretendre que aquests resultats són “una sorpresa” és ignorar la història recent del sistema educatiu.

5. L’educació ocupa portades… fins dilluns

Aquesta setmana l’educació és titular. La setmana vinent, tornarà a ser oblidada.

Mentrestant, les xarxes socials continuaran robant l’atenció i el futur dels adolescents, i els docents continuaran sostenint un sistema que ningú vol mirar amb la profunditat que requereix.

6. Alternativa Docent exigeix un pla de país, no pedaços

Davant aquesta situació, Alternativa Docent reclama:

• • Un pla d’infraestructures educatives que contempli la construcció immediata de centres nous, per poder reduïr les ratios més enllà de la normativa estatal i cumplir la LEIB , que preveu la reducció de ràtios un 10% per davall la referencia estatal.
  • Un pacte social per limitar l’ús de pantalles, amb corresponsabilitat familiar.
  • Estabilitat legislativa i currículums coherents.
  • Recursos reals per a la diversitat i l’inclusió.
  • Reducció de burocràcia 

• Retornar la confiança en els docents

• Condicions laborals dignes per als docents que sostenen el sistema 

Les PISA no són un diagnòstic complet, però sí un avís claríssim: O actuam sobre tots els fronts, o el futur educatiu de les Balears continuarà enfonsant-se.

7. No hi ha un sol culpable, però sí una responsabilitat compartida

Les PISA no permeten assenyalar un únic responsable. Però sí evidencien que:

• Les Balears estan per davall d’Espanya, de l’OCDE i de la UE.
• El problema és estructural i acumulat.
• Cap Govern ha afrontat de veritat les mancances del sistema.

Alternativa Docent continuarà defensant una educació pública de qualitat, amb recursos, amb docents respectats i amb famílies implicades.

 

 

Alternativa Docent exigeix que el complement de difícil cobertura s’apliqui a tot el professorat sense discriminació per especialitats.

Des del Sindicat Alternativa Docent volem manifestar la nostra posició davant la darrera proposta de la Conselleria d’Educació respecte als complements per a llocs de feina de difícil cobertura.

Reconeixem que la implantació d’aquest tipus de complements posa de manifest una realitat innegable: la  creixent falta de docents al nostre sistema educatiu. En aquest sentit, considerar mesures per atreure i retenir professionals no està mal encaminat ara bé, no podem acceptar el model que la Conselleria  pretén implantar.

1. Per la defensa del principi «a igual feina, igual sou»

Demanem fermament que no es trenqui un principi laboral i constitucional bàsic: a igual feina, igual sou. No podem permetre l’entrada d’un model de mercat al sector públic educatiu, on la retribució del professorat depengui exclusivament de les lleis de l’oferta i la demanda de determinades especialitats  dins i  fora del sistema educatiu.

2. No a la discriminació entre especialitats

L’actual proposta de la Conselleria discrimina directament determinats col·lectius de docents. Pagar incentius o complements únicament a certes especialitats crea greuges comparatius injustificables entre companys i companyes que desenvolupen la seva tasca educativa amb el mateix nivell de responsabilitat i exigència i en un mateix territori.

3. Incoherència territorial i desemparament a Mallorca

És especialment alarmant la situació a l’illa de Mallorca, on actualment cap docent de les especialitats catalogades com de difícil cobertura rep cap tipus de retribució addicional, malgrat complir els requisits per tenir aquesta denominació. Això demostra la falta de coherència  del model proposat.

 

Des d’Alternativa Docent:

Exigim una millora i extensió dels complements retributius per a TOTS els docents, sense cap mena de discriminació en funció de l’especialitat o del cos docent al qual pertanyin. 

• Denunciem que el model actual contravé la normativa vigent en matèria d’igualtat salarial i precaritza la funció pública. 

• Instem la Conselleria d’Educació a negociar una millora salarial universal que dignifiqui la professió docent en el seu conjunt, equipari d’una vegada la carrera professional amb la resta de funcionaris per fer solucionar la falta de plantilla a totes les illes.

 

Per una educació pública de qualitat i uns drets laborals dignes per a tot el professorat!