El català no és el problema; la precarietat, sí.
Davant les dades publicades per la Conselleria d’Educació sobre el nombre de docents interins que no disposen de la titulació de català, utilitzades de manera tendenciosa per justificar l’eliminació del requisit lingüístic a les oposicions, Alternativa Docent vol manifestar el següent:
- Una recepta fallida: l’exemple de la Sanitat
L’administració insisteix a ensopegar amb la mateixa pedra. Ja hem vist com aquesta mateixa estratègia s’ha aplicat en el sector sanitari amb resultats nuls: eliminar el requisit de català a la sanitat no ha servit per atreure més professionals ni per pal·liar la manca de personal. La realitat és tossuda: els metges i infermers no marxen (o deixen de venir) per la llengua, sinó per l’alt cost de la vida i la precarietat del sistema. Aplicar aquesta recepta fracassada a l’educació és un error d’anàlisi profund i una decisió purament ideològica que no soluciona el problema de fons.
- El requisit lingüístic no és una barrera, és un dret
La titulació de català és una garantia per als drets de l’alumnat , una eina fonamental d’integració i cohesió social . Eliminar-lo no crearà més docents, només en crearà de menys preparats per a la nostra realitat sociolingüística i pedagògica.
- La diagnosi real: perquè falten docents?
El sindicat Alternativa du anys denunciant la situació de manca de docents. El motiu real de la falta de relleu generacional és el deteriorament progressiu de les condicions laborals:
* Complexitat a les aules: Treballem amb ràtios elevades i una diversitat creixent sense els suports humans suficients.
* Càrrega burocràtica insostenible: Passem més temps omplint aplicatius que atenent l’alumnat.
* Falta de reconeixement social i econòmic: La pèrdua de poder adquisitiu fa que molts llicenciats optin pel sector privat i el sector públic no docent .
- Dignitat econòmica i Carrera Professional
Si la Conselleria vol realment fer atractiva la professió i cobrir les places buides, el camí no és la tisorada als drets lingüístics, sinó:
* Actualitzar els sous per fer front a la inflació suportada i revertir la pèrdua de poder adquisitiu.
* Equiparar la carrera professional a la resta de funcionaris i oferir incentius reals de millora laboral.
*Recuperar la jubilació voluntària a 60 anys, per a tots els docents i no discriminar els nous docents amb condicions de jubilació molt pitjors .
“No falten docents per culpa de la llengua; falten docents perquè la Conselleria es nega a invertir en la dignitat de qui l’exerceix.”
Exigim a la Conselleria que deixi d’utilitzar la llengua com a cortina de fum. La solució passa per millorar les condicions de vida i de feina dels docents, no per degradar la qualitat i el perfil professional exigit per entrar al sistema educatiu públic.
Alternativa Docent en defensa de l’escola pública i de la dignitat del professorat.
