General

 El català no és el problema; la precarietat, sí.

Davant les dades publicades  per la Conselleria d’Educació sobre el nombre de docents interins que no disposen de la titulació de català, utilitzades de manera tendenciosa per justificar l’eliminació del requisit lingüístic a les oposicions, Alternativa Docent vol manifestar el següent:

1. Una recepta fallida: l’exemple de la Sanitat

L’administració insisteix a ensopegar amb la mateixa pedra. Ja hem vist com aquesta mateixa estratègia s’ha aplicat en el sector sanitari amb resultats nuls: eliminar el requisit de català a la sanitat no ha servit per atreure més professionals ni per pal·liar la manca de personal. La realitat és tossuda: els metges i infermers no marxen (o deixen de venir) per la llengua, sinó per l’alt cost de la vida i la precarietat del sistema. Aplicar aquesta recepta fracassada a l’educació és un error d’anàlisi profund i una decisió purament ideològica que no soluciona el problema de fons.

2. El requisit lingüístic no és una barrera, és un dret

La titulació de català és una garantia per als drets de l’alumnat , una eina fonamental d’integració i cohesió social . Eliminar-lo no crearà més docents, només en crearà de menys preparats per a la nostra realitat sociolingüística i pedagògica.

3. La diagnosi real: perquè falten docents?

El sindicat Alternativa du anys denunciant la situació de manca de docents. El motiu real de la falta de relleu generacional és el deteriorament progressiu de les condicions laborals:

* Complexitat a les aules: Treballem amb ràtios elevades i una diversitat creixent sense els suports humans suficients.

* Càrrega burocràtica insostenible: Passem més temps omplint aplicatius que atenent l’alumnat.

* Falta de reconeixement social i econòmic: La pèrdua de poder adquisitiu fa que molts llicenciats optin pel sector privat i el sector públic no docent .

4. Dignitat econòmica i Carrera Professional

Si la Conselleria vol realment fer atractiva la professió i cobrir les places buides, el camí no és la tisorada als drets lingüístics, sinó:

* Actualitzar els sous per fer front a la inflació suportada i revertir la pèrdua de poder adquisitiu.

* Equiparar la carrera professional a la resta de funcionaris i oferir incentius reals de millora laboral.

*Recuperar la jubilació voluntària a 60 anys, per a tots els docents i no discriminar els nous docents amb condicions de jubilació molt pitjors . 

 

 “No falten docents per culpa de la llengua; falten docents perquè la Conselleria es nega a invertir en la dignitat de qui l’exerceix.”

 Exigim a la Conselleria que deixi d’utilitzar la llengua com a cortina de fum. La solució passa per millorar les condicions de vida i de feina dels docents, no per degradar la qualitat i el perfil professional exigit per entrar al sistema educatiu públic.

Alternativa Docent en defensa de l’escola pública i de la dignitat del professorat.

 

 

ALTERNATIVA DOCENT DENUNCIA EL DESMANTELLAMENT DE LA FORMACIÓ PÚBLICA EN FAVOR DEL NEGOCI PRIVAT

 Des del sindicat Alternativa volem manifestar la nostra absoluta indignació i el nostre rebuig frontal davant les darreres retallades que la Conselleria d’Educació ha aplicat a la formació continuada del professorat de les Illes Balears. Mentre s’asfixia el sistema públic, s’obren de bat a bat les portes al negoci privat, convertint un dret dels docents en una mercaderia.

Davant aquesta situació, Alternativa vol fer públiques les següents consideracions:

1. Coherència fundacional: No al mercat de cursos

Alternativa és un sindicat que, des de la seva fundació, va renunciar explícitament a fer formació pròpia. Ho vàrem fer per ètica i per principis: per lluitar contra la mercantilització dels cursos i per no entrar en el joc de convertir els sindicats en acadèmies privades que es financen a costa de la necessitat dels docents. Aquesta coherència ens dona avui la legitimitat per denunciar que la Conselleria està seguint el camí de la privatització que nosaltres sempre hem combatut.

2. Contra la “cursitis” i el pes excessiu en les llistes

Històricament, hem lluitat per limitar la puntuació dels cursos a les llistes d’interins, mantenint un topalls que els darrers cursos s’ha eliminat o diluit.  Entenem que la formació ha de servir per millorar la tasca docent i no per alimentar un sistema de competició insana on qui té més recursos econòmics per pagar-se títols obté avantatges laborals. La nostra aposta és una carrera professional basada en l’experiència i la formació pública de qualitat, no en el col·leccionisme de certificats privats.

3. L’ofec dels CEP: Una mort anunciada

L’actual retallada pressupostària als Centres de Professorat (CEP) és un atac directe a l’escola pública. Sempre hem exigit una millora i ampliació de l’oferta pública que la Conselleria té l’obligació d’oferir a través dels CEP. Són aquests centres els que han de garantir una formació gratuïta, plural i arrelada a la realitat dels nostres centres educatius.

4. La formació no és una mercaderia

Consideram inadmissible que la Conselleria faciliti l’entrada d’entitats privades per cobrir el buit que ella mateixa ha creat intencionadament. Deixar la formació en mans privades posa en perill la neutralitat pedagògica i l’equitat del sistema.

Des d’Alternativa exigim a la Conselleria d’Educació:

  * Aturar la centralització dels actuals CEP.

* La restitució immediata de les partides pressupostàries per als CEP.

 * Una oferta pública de formació real, gratuïta i suficient per a tot el professorat.

 * L’aturada de qualsevol política que fomenti el negoci privat amb els mèrits i la formació dels treballadors de l’ensenyament.

L’educació pública no es ven, es defensa. Per una formació pública i de qualitat per a tothom!

El sindicat Alternativa Docent reclama millores per a la tasca de les tutors. Efectivament,  la figura del tutor o tutora és una peça clau del sistema educatiu. Lluny de ser una funció accessòria, la tutoria implica una tasca complexa, exigent i imprescindible per al bon funcionament dels centres i per a l’acompanyament integral de l’alumnat.

Any rere any, però, aquesta feina s’ha anat carregant de més responsabilitats sense el reconeixement ni els recursos necessaris. Avui, els tutors assumeixen:

• Un volum creixent de burocràcia i informes

• Atenció individualitzada a l’alumnat

• Grups cada cop més nombrosos i diversos

• Disseny i seguiment d’activitats complementàries

• Gestió emocional de l’alumnat en contextos cada cop més complexos

• Atenció i mediació amb les famílies

• Coordinació amb equips docents i serveis externs

Tot això es fa, en la majoria dels casos, sense temps específic dins l’horari laboral, sovint a costa del temps personal del professorat.

A més, el complement econòmic de tutoria és clarament insuficient: 36€ al mes, actualment equival aproximadament a 1’2 euros per alumne al mes, una quantitat simbòlica i irrisòria que no reflecteix en cap cas la responsabilitat ni la càrrega real de la tasca. En el cas del professorat amb mitja jornada, aquesta compensació es redueix encara més, fins a límits absolutament injustificables.

Per tot això, exigim:

1. Que la tutoria sigui reconeguda formalment com un càrrec especial.

2. Una reducció substancial de mitja jornada lectiva per al professorat tutor, que permeti desenvolupar la tasca amb el temps i la qualitat necessaris.

3. Un increment significatiu del complement de tutoria, digne i proporcional a la responsabilitat assumida, independentment de la jornada laboral.

Defensar la tutoria és defensar una educació de qualitat, humana i justa. Sense temps ni reconeixement, la figura del tutor esdevé insostenible. Amb recursos, és una de les eines més potents del sistema educatiu.