El Govern de les Illes Balears ha tornat a carregar sobre els docents una nova exigència burocràtica: la presentació de programacions didàctiques i unitats de programació en un format que, lluny de facilitar la tasca educativa, multiplica el temps dedicat al paper i redueix el que es pot dedicar a les aules i a l’alumnat.
Aquesta decisió no només suposa una càrrega innecessària, sinó que contradiu el discurs oficial de “millorar la qualitat educativa”. Els mestres i professors no necessiten més formularis, sinó més temps per preparar classes de qualitat, atendre la diversitat de l’alumnat i innovar en les metodologies.
És cert que existien errors en plantejaments anteriors —com la qualificació de cada criteri d’avaluació—, però aquests podien corregir-se sense necessitat d’imposar tres documents diferents per desenvolupar una sola tasca amb els alumnes. La solució, per tant, hauria d’haver estat simplificar, no complicar encara més.
Cada curs escolar es repeteix la mateixa situació: canvis de criteri, nous requeriments i anul·lació del treball dut a terme el curs anterior. Aquest canvi de criteris constant desmotiva els equips docents i dificulta la continuïtat pedagògica.
El que realment necessiten els centres educatius és estabilitat, confiança en la professionalitat dels seus docents i un suport efectiu que reforci la tasca educativa.
