Cap passa enrere: pel dret a viure i aprendre plenament en català
Des d’Alternativa Docent, volem commemorar el 40è aniversari de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, una fita històrica que va néixer amb el consens de la societat civil i la voluntat de retornar al català el seu lloc com a llengua pròpia, comuna i cohesionadora de les nostres illes.
Aquesta normativa va ser el pilar sobre el qual es va construir el nostre sistema educatiu modern, permetent que generacions d’alumnes recuperassin una llengua que se’ls havia negat. Tot i això, avui no podem limitar-nos a la celebració institucional; ens cal una reflexió crítica i una acció urgent
Una eina vital, però sota amenaça
Si bé la Llei va permetre la introducció del català a l’administració i a l’escola, la realitat actual ens obliga a fer un crit d’alerta:
El retrocés social: Les dades d’ús social de la llengua, especialment entre el jovent, mostren una tendència preocupant de pèrdua d’hàbits lingüístics en català.
L’ofensiva política: Vivim moments de pressió política que miren de fragmentar el consens lingüístic i arraconar el català als centres educatius a través de segregacions i falsos debats sobre la lliure elecció.
La manca de recursos: La bona voluntat dels docents no és suficient. Calen polítiques decidides, formació contínua , acompliment de la llei i recursos reals per garantir que el català sigui la llengua vehicular i de joc en tots els àmbits educatius.
Les nostres reivindicacions
Com a sindicat de docents compromesos amb la nostra terra i la nostra cultura, des d’Alternativa Docent exigim:
- Blindar el model lingüístic i la vehicularitat: El català ha de ser l’eix vertebrador de l’ensenyament per garantir la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat.
- Pla de xoc per a l’ús social: No n’hi ha prou amb l’aula; cal fomentar l’ús de la llengua en el lleure, l’esport i l’entorn digital.
- Protecció jurídica i política: Reclamem als poders públics un compromís ferm amb l’esperit de la Llei de 1986, sense concessions a qui vol fer de la llengua una eina de divisió.
40 anys després, la lluita per la llengua continua vigent. No permetrem que el català esdevingui una llengua residual. L’escola és i ha de ser el pulmó de la llengua, i els docents en som i serem els seus màxims valedors.
Per una escola pública, de qualitat i plenament en català!