El primer any d’Alternativa
Llums i ombres
És hora de fer balanç. Dia 4 de desembre farà un any de les eleccions sindicals en què ens vàrem convertir, des del no-res, en la segona força sindical amb un 18% dels vots, superant així el percentatge necessari per ser considerat, segons llei, sindicat majoritari, malgrat determinada premsa no se n’hagi assabentat. Cap de nosaltres esperàvem uns resultats com els obtinguts.
Fins ara hem intentat respondre les expectatives que les 1229 persones que ens votaren varen dipositar en nosaltres, però no ha estat fàcil. El balanç d’aquest any té, com tot a la vida, llums i ombres.
Durant la campanya electoral vàrem dir que no volíem tenir alliberats. Durant uns quants mesos no va haver-hi cap representant d’Alternativa alliberat. La nostra intenció era proposar a l’administració que les reunions amb ella es produïssin a la tarda i així ho vàrem fer. L’administració i alguns sindicats s’hi varen negar cosa que ens obligava a demanar permís al centre i deixar els nostres alumnes desatesos durant gairebé mig matí cada vegada que hi havia reunió. La situació va esdevenir, ben aviat, insostenible. Vàrem decidir, que donades les circumstàncies, el millor era tenir alliberats. Tindríem dos alliberats i mig per Mallorca i els altres dos que ens corresponien, per llei, serien un a Menorca i l’altre a Eivissa. Actualment tenim alliberats a Mallorca i Eivissa. No hem aconseguit tenir presència a Menorca.
Els nostres compromisos, tal com estan reflectits als estatuts, són: defensar l’Assemblea de Docents davant l’administració, no fer formació (que la faci l’administració amb recursos propis i no subcontracti els sindicats per fer-ne) i la rotació de càrrecs de la executiva (un terç cada any).
Pel que fa al nostre primer any d’activitat sindical hem tingut desencant rere desencant. El primer, que a la Junta de Personal Docent no Universitari la unitat, que alguns sindicats reclamaven, ha estat una quimera. Ha estat un campi qui pugui: cada sindicat ha anat a la seva, ni tan sols en l’època de l’anterior govern, que era un enemic molt fàcil de reconèixer, se n’ha produït la unitat. Si en alguna cosa hi ha hagut unitat ha estat en intentar aïllar els sindicats compromesos amb l’assemblea. Una mostra d’aquesta desunió ha estat, una vegada més, la signatura de l’acord amb la Conselleria per només dos sindicats (els sindicats convocants de la vaga: Stei i CCOO).
S’ha aconseguit una major transparència en alguns procediments administratius (per exemple: adjudicacions de substitucions, …) però els canvis són lents i no només depenen de les nostres propostes, també de la voluntat de l’administració i dels altres sindicats amb representació a la mesa sectorial d’educació.
Amb l’arribada del nou govern tots crèiem que les nostres reivindicacions serien ateses pel govern de la senyora Armengol. Després d’una convocatòria de representants de tota la comunitat educativa per part del govern al Consolat de Mar, on tot varen ser bones paraules, estem, gairebé, en la mateixa situació que amb el govern del Senyor Bauzá. La Conselleria ha signat un acord que deixa fora l’assemblea de docents i no ha tornat a convocar-la per a res. Ens recorda, amb la signatura per part de l’STEi i ANPE de l’anomenat Pacte d’estabilitat a esquena del parer de l’Assemblea i per part de la Conselleria, a la mateixa actitud que tenia el Govern del PP a no negociar amb l’assemblea. Un desencís brutal.
Després d’aquest primer any, i complint amb els nostres estatuts, es renovarà un terç de la junta directiva i el càrrec de president serà el primer càrrec que es renovarà. He presentat, en data de 4 de desembre, la meva dimissió a la Junta Directiva per tal que es convoqui una assemblea per triar la persona que ha d’ocupar el càrrec de president.
Jordi Bardají Cusó
Docent i President d’Alternativa
