Alternativa

El Sindicat Alternativa rebutja el canvi de dates de les oposicions i exigeix el retorn al model de llista única per a l’adjudicació d’interins.

Davant l’anunci realitzat pel conseller d’Educació, Antoni Vera, sobre l’avançament de les dates de les oposicions al mes de maig, el Sindicat Alternativa vol manifestar el seu total desacord i traslladar el malestar del col·lectiu docent.

Oposició unànime de la comunitat educativa.

Després de consultar directament l’opinió de docents, opositors i equips directius, la resposta ha estat unànime: la proposta de la Conselleria és inviable. El mes de maig ja concentra una càrrega de treball ingent amb els processos de final de curs. Afegir-hi unes oposicions suposaria una pressió inassumible que generaria greus dificultats organitzatives als centres i un perjudici directe a la preparació dels opositors.

Una justificació insuficient i precipitada.

L’únic argument presentat per l’Administració és la millora en l’adjudicació de places d’interins pel curs 26-27. Per al Sindicat Alternativa, aquesta raó no justifica un canvi d’aquesta magnitud, i molt manco quan es planteja a pocs mesos de la seva execució, trencant la planificació de milers de persones.

El problema de fons.

El caos viscut en l’adjudicació d’interins dels darrers cursos no és fruit del calendari de les oposicions, sinó de l’abandonament del sistema d’adjudicació d’interins de llista única amb adjudicació única. Aquest model, que el Sindicat Alternativa va aconseguir implantar durant uns anys, s’ha vist desvirtuat amb l’adjudicació de places per blocs, P1 i de difícil cobertura,.. que no respecten estrictament la puntuació del barem, generant greus injustícies, sofisticació innecesaria i falta de transparència. 

“Exigim retornar al model de llista única sense preferències d’adjudicació per garantir la transparència i el respecte a la puntuació dels docents”

 

Mesures reals contra la falta de docents.

Així mateix, Alternativa recorda que la falta de professionals no es soluciona amb canvis constants del model d’adjudicació de places i calendari . El problema és estructural i ve derivat de:

• L’increment continuat de la càrrega dels docents i la complexitat a les aules.
• La pèrdua de poder adquisitiu acumulada durant anys.

Per tot això, el sindicat reitera la urgència d’aplicar una reducció real de ràtios i l’equiparació de la carrera professional per fer la tasca docent atractiva i digna de nou.

Des del Sindicat Alternativa volem deixar clar que aquesta decisió és una imposició unilateral que ignora la realitat dels centres. Advertim al conseller Antoni Vera que l’Administració serà l’única responsable de les conseqüències i dels problemes derivats d’aquesta decisió. Si el procés d’oposicions interfereix negativament en el tancament de curs, en l’avaluació de l’alumnat o en el benestar emocional dels aspirants, serà el Conseller qui haurà d’assumir la responsabilitat política i organitzativa d’aquest despropòsit. No permetrem que es culpi els docents ni els equips directius del caos que la mateixa Conselleria està provocant per la seva manca de previsió.

Des del sindicat fa anys que lluitam per un canvi en el model de les oposicions, apostant per un vertader concurs-oposició, amb fases no eliminatòries  , on els aspirants puguin demostrar totes les seves capacitats professionals.

Finalment, el Sindicat Alternativa manifesta que està obert a estudiar una modificació de les dates  de les oposicions en el futur, però mai per a la convocatòria d’aquest any.

No es pot permetre que la manca de planificació de la Conselleria recaigui, un cop més, sobre les espatlles dels treballadors de l’ensenyament.

 

El sindicat Alternativa Docent manifesta el seu rebuig frontal a la consolidació paulatina de la zona única escolar, una mesura que,amb el pretext de garantir la llibertat d’elecció, incrementa la segregació social i educativa als nostres centres.

La zona única afavoreix un sistema competitiu entre escoles que beneficia clarament l’ensenyament concertat, mentre condemna l’escola pública a esdevenir un recurs de segona categoria, destinat majoritàriament a l’alumnat amb més necessitats educatives, socials i econòmiques. Aquest model no és casual ni neutre: respon a una voluntat política de desplaçar recursos, prestigi i alumnat cap al sistema concertat, debilitant progressivament la xarxa pública.

Denunciem que el govern utilitza el discurs de la llibertat d’elecció per amagar una renúncia explícita a garantir l’equitat. Sense una zonificació equilibrada i sense polítiques valentes de distribució de l’alumnat, la llibertat només és real per a qui ja parteix d’una posició de privilegi.

L’escola pública no pot ser el contenidor de totes les desigualtats mentre altres centres seleccionen alumnat de manera directa o indirecta. Aquest model trenca la cohesió social, empitjora les condicions de treball del professorat i posa en risc el dret fonamental a una educació de qualitat per a tothom.

Des d’Alternativa Docent exigim:

• La fi de la zona única escolar.

• Una planificació educativa que situï l’escola pública com a eix vertebrador del sistema.

• Polítiques actives contra la segregació escolar.

• Una distribució justa de l’alumnat i dels recursos.

Defensar l’escola pública és defensar la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i el futur del país. No acceptarem que es continuï degradant deliberadament el sistema públic d’educació.

 

EL COL·LECTIU DOCENT DIU PROU: EXIGIM L’EQUIPARACIÓ DE LA CARRERA PROFESSIONAL I EL FI DE LA DISCRIMINACIÓ RESPECTE A LA RESTA DE FUNCIONARIS DE LA CAIB.

 

Davant l’anunci de l’aprovació del pagament del segon tram de la carrera professional per al personal docent, el Sindicat Alternativa vol manifestar el seu profund malestar i indignaciò. El que s’ha venut com una millora no és més que una pujada ridícula que aprofundeix la bretxa salarial i la discriminació que patim respecte als nostres companys funcionaris de l’Administració General de la CAIB.

Una carrera professional de “segona”.

Mentre que la resta de funcionaris  de la CAIB tenen consolidats fins a quatre nivells de carrera professional —i ja estan negociant la implementació d’un cinquè nivell—, els docents ens trobam amb unes quanties clarament insuficients. 

El pas a 960 euros  anuals en el segon tram és totalment insuficient, 29 euros mensuals,si es compara amb les retribucions que reben altres servidors públics de la mateixa categoria i titulació: 

Funcionari A1

nivell I: 2.933,50

nivell II 5.871,00

nivell III: 8.806,50

nivell IV: 11.742,00

Aquesta diferència de tracte és un greuge comparatiu que ja no podem tolerar més.

La manca de docents: una crisi estructural.

Aquesta discriminació econòmica no és un fet aïllat, sinó que se suma a la preocupant situació que es viu a les aules, tal com han recollit les notícies dels darrers dies. La sobrecàrrega burocràtica, l’augment de la conflictivitat i la pèrdua de poder adquisitiu estan provocant una desafecció sense precedents.

Advertim que, si no es milloren les condicions laborals de forma immediata, la manca de docents a les Illes Balears augmentarà de forma exponencial. Ja no és una amenaça de futur, és una realitat present: les places queden vacants perquè la professió ha deixat de ser atractiva des del punt de vista econòmic i de benestar laboral.

La vocació no és un xec en blanc.

Des de les institucions s’ha abusat històricament de la “vocació” dels docents per tapar les mancances estructurals del sistema educatiu. Però la vocació no paga el lloguer ni compensa la falta de reconeixement professional. Ja n’hi ha prou d’utilitzar el nostre compromís amb l’alumnat com a excusa per mantenir-nos a la coa de l’administració.

 

Per tot això, exigim:

• Un pla de millora real de les nostres condicions de feina.
• Equiparació immediata de les quanties i els trams de la carrera professional docent amb els de la resta de funcionaris de la CAIB.
• El reconeixement de la tasca docent com un pilar fonamental que mereix un tracte econòmic digne i no discriminatori.

Companys i companyes, no podem continuar aturats davant aquesta falta de consideració.

El futur de l’educació pública de les nostres illes passa, inevitablement, per la dignificació dels qui la sostenim cada dia a les aules.