Dilluns dia 10 de juliol va haver-hi mesa tècnica, la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat, Maria Alorda, amb el seguent ordre del dia:
Se’ns va lliurar un dossier (un resum dels punts de l’ordre del dia) a la mateixa reunió pel que no es va poder fer una valoració més acurada i donar propostes de millora.
En el primer punt, segons la conselleria, tots els centres educatius de Balears compten amb un projecte lingüístic de centre.
Actualment, tots els projectes lingüístics de centre estan adaptats a la normativa vigent: decret de mínims i decret de llengües estrangeres. Segons les dades obtingudes el 87% dels projectes lingüístics de centre conté referències als criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de llengües a la realitat sociolingüística del centre amb l’objectiu d’assolir el domini de les dues llengües oficials al final de l’escolaritat obligatòria.
Cal destacar que hi ha un 5% de centres amb projectes lingüístics de centre (PLC) que no compleixen el Decret de mínims, i que Inspecció els ha instat a corregir-ho de cara al proper curs.
El 78% dels centres han constituït la comissió de l normalització lingüística i n’han designat la persona coordinadora. En aquest punt hem de dir que les hores per a la coordinació de la comissió aquesta coordinació és preceptiva, per la qual cosa hauria de comptar amb tres hores de reducció.
S’ha fet una convocatòria específica de formació per al professorat en matèria de foment de la llengua catalana per impulsar el disseny, la posada en pràctica i l’avaluació d’actuacions que repercuteixin en la millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge del català i en el foment de l’ús del català com a llengua vehicular. Hi han participat 35 centres educatius i per al proper curs s’ampliarà a 45 centres que disposaran d’un dinamitzador lingüístic.
També s’han dut a terme cursos de llengua i cultura catalanes per reforçar la competència, cal destacar els 8 cursos d’actualització de la gramàtica catalana.
Des dels sindicats s’ha fet saber que els cursos que s’han fet han estat del tot insuficients, ja que, molts docents no han pogut dut a terme, se’ns ha informat que aquests cursos se seguiran oferint per als pròxims cursos escolars.
En quan a l’acollida a l’alumnat nouvingut,sembla ser que de la conselleria són conscients que les hores que s’han donat en aquest curs són insuficients, que està clar un augment d’alumnat nouvingut pels propers cursos i que consideren necessari donar als centres instruccions i orientacions per al desenvolupament del PALIC, però, aquestes instruccions la mateixa Conselleria encara no té clar quin model hauran de seguir.
Segons els que varen dir, hi ha models que no creuen que els alumnes hagin de sortir de les aules sinó que és el tutor dins l’aula que fa possible la integració d’aquests alumnes. En aquest punt Alternativa ha insistit i la preocupació que ja venim denunciant fa temps que d’aquesta acollida a primària es fa per part dels AD que són substituïts progressivament per PT o AL i no s’aclareix qui farà aquesta tasca, ja que no ens sembla de rebut amb les ràtios que hi ha, que un tutor pugui assumir la integració d’aquests alumnes sense un suport.
També es va insistir que les hores de PALIC es fan utilitzant-les per completar hores soltes de l’horari del professorat. Cal dotar als cenres uns mínims per a PALIC.
Segons les dades de la conselleria els cursos d’adults en llengua catalana han augmentat.
També informa que aquest estiu es fan cursos per alumnes nouvinguts d’entre 12 i 17 anys.
Se’ns ha informat de normalitzar el cicle formatiu de 0 a 3 anys perquè el seminari que es fa posteriorment quedi intregrat dins el currículum dels estudis i així només s’haurà de presentar el B2 per a poder exercir.
Sobre l’ensenyament de les llengües:
Una vegada analitzades les iniciatives impulsades des dels centres educatius de les Illes Balears s’han recollit les següents dades:
El 70% de centres compten amb auxiliar de conversa (340 becaris d’altres països) d’alemany, anglès i francès. Per primera vegada, en el passat curs es va crear un borsí propi i també es va organitzar un curs de formació per als auxiliars i els centres que els acullen.
La conselleria informa que no hi han auxiliars de conversa per a poder ampliar l’oferta.
Un 69% dels centres de Secundària tenen desdoblaments de grups a l’àrea de llengua estrangera. Aquesta és una mesura que també es va introduir en els nous currículums elaborats per Educació l’any passat i preveu desdoblaments de totes les hores en grups de 8 a 15 alumnes, la qual cosa permet reduir les ràtios i millorar la qualitat de l’ensenyament. A més, es dona l’opció de poder incrementar les hores de classe fent servir alguna de les hores de lliure disposició setmanal.
Gairebé el 50% d’IES i centres concertats participen del programa EOIES que permet a l’alumnat de secundària obtenir la certificació oficial de l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) en algun dels 6 nivells que s’imparteixen en les llengües estrangeres d’anglès, alemany o francès, des del seu propi centre i sense cap càrrega lectiva. En el curs 2016-17 participaren 3.376 alumnes de 4t ESO i 1r i 2n de Batxillerat.
El 54% dels centres imparteixen una àrea, matèria o mòdul no lingüístic en llengua estrangera. A més, un 14% han optat per ensenyar una segona assignatura totalment en llengua estrangera.
El 62% dels Instituts d’Educació Secundària prenen part en projectes europeus (Erasmus+ i eTwinnings), el 9 % de centres de primària i el 19% dels centres concertats. Els projectes europeus faciliten aprendre la llengua dels país amb qui es comparteix el projecte i alhora desenvolupar els valors de respecte i d’interès pel multilingüisme i la interculturalitat.
En altres tipus d’intercanvis hi participen el 47% d’IES, el 22% dels centres concertats i el 4% de centres de primària. A Primària la participació és molt més baixa ja que, tot i que també hi tenen accés, l’edat de l’alumnat és una limitació per a viatges i estades a l’estranger.
Cal destacar la participació dels alumnes i professors d’FP al projecte EuroFP Balears que ha permès a 70 alumnes realitzar el mòdul de formació en centres de treball a empreses europees i a 45 professors més 12 acompanyants fer visites d’estudi a centres d’FP.
S’ha fet formació per a la presentació i participació en projectes europeus per a 54 docents amb l’objectiu de capacitar el professorat.
Enguany s’ha convocat per primera vegada dos programes per millorar la competència oral en llengua anglesa dels alumnes: Curs intensiu d’immersió en llengua anglesa a l’estranger de 2 setmanes de durada i amb un total de 60 hores lectives per a l’alumnat de primer curs de batxillerat i Programa d’acompanyament escolar en llengua anglesa d’una durada de 10 dies lectius i amb un total de 60 hores lectives d’immersió per a l’alumnat de sisè curs de primària.
El pla quadriennal de formació del professorat 2016-2020 preveu formació específica per millorar les competències lingüístiques i didàctiques del professorat en actiu de centres públics. El curs 2016-17 320 docents han participat als cursos (155 de nivell Avançat i 165 de C1). En el curs 2016/2017 també s’han convocat 7 formacions sobre metodologies per facilitar l’aprenentatge d’àrees no lingüístiques en llengües estrangeres que es van dur a terme als centres de professorat de Palma, Eivissa, Menorca, Manacor i Inca amb 109 matriculats.
A primer, segon i tercer d’ESO els centres disposen de dues hores setmanals de lliure disposició per completar l’horari.
Els centres poden decidir destinar-les a reforçar determinades matèries o a projectes interdisciplinars. Es contempla la coordinació en les programacions de les matèries de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura que hauran de reflectir el treball conjunt en aquestes matèries en relació amb els continguts, objectius, metodologia i avaluació.
La comissió d’experts que havia d’elaborar un document marc (no ens han donat) per iniciar el procés de consens en la determinació del model lingüístic escolar de les Illes Balears ha finalitzat la seva tasca. El document recull una anàlisi de la realitat sociolingüística de les illes i recomanacions per a la millora de la competència lingüística dels escolars.
En aquest informe, segons la conselleria:
– L’objectiu final és que tots els alumnes siguin plenament competents en les dues llengües oficials i en, almenys, una llengua estrangera.
– La llengua vehicular de les escoles de les Illes Balears ha de ser la llengua pròpia.- S’ha d’evitar la separació de l’alumnat en escoles i fins i tot en classes distintes per raons de l’idioma.
– Aplicant el principi d’autonomia pedagògica, cada centre ha de tenir capacitat de decidir el seu projecte lingüístic, respectant la normativa vigent, que han de ser avaluats i revisats per l’administració educativa.
– L’administració hauria de dotar els centres dels recursos necessaris: desdoblaments, dinamitzadors, auxiliars, cursos de formació…
- S’ha d’insistir en el treball de la llengua oral i la capacitat comunicativa en totes les llengües.
Alternativa va demanar quins erens els terminis que la conselleria s’havia posat per a dur a terme aquest models, ja que estam a mitat de legislatura. Se’ns va dir que
a partir de les recomanacions dels experts, elaborarà un esborrany que duran a la mesa de sindicats, directors i famílies durant el mes de setembre per després passar pel CEIB abans de cap d’any.
Una vegada llegit el dossier voliem fer una sèrie de reflexions:
Quan es va fer el decret de llengües estrangeres , demanarem l’establiment d’un model lingüístic elaborat per experts que evités la reedició de barrabassades pedagògiques com la que va ser el TIL.
Ens sembla bé el reforç que proposen respecte a la llengua catalana, que recordem és la llengua minoritzada i la potenciació de l’us oral de la llengua. Però no hem d’obviar que aquestes mesures requereixen una reducció substancial de ratios per poder aplicar-les a l’aula. A mode d’exemple es poden mirar els resultats dels desdoblaments de l’assignatura d’angles que ha permès canviar les dinàmiques d’aula d’aquesta assignatura i que també reclamen els professors de les altres assignatures.
A falta de més concreció respecte a l’exigència de titulacions, volem dir que l’èxit educatiu no es pot fonamentar en la “titulitis”, sinó que es fan necessàries moltes altres mesures, dins les aules i fora d’elles ( Televisió , premsa, Netflix en català, etc..).
Des d’Alternativa, exigim que les mesures que s’implantin siguin progressives, permetin l’adaptació dels docents i que no es canviï de model a cada legislatura.
Podeu consultar el dossier aquí.