Que, per fi, s’hagin posat d’acord PP i PSOE perquè l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) d’Eivissa tingui un centre propi seria un motiu d’alegria si no fos perquè han tardat més de 20 anys a fer-ho. Martí March va visitar la nostra illa divendres passat amb el propòsit de tancar l’assumpte de l’EOI amb Vicent Marí, president del Consell d’Eivissa, però el nostre Conseller d’Educació s’ha oblidat del compromís que va adquirir en 2015 en prometre mesures especials per a solucionar el deute històric en infraestructures educatives del Govern amb la nostra illa. En l’informe del IBISEC del 2016, que la pròpia Conselleria d’Educació va dissenyar per a Eivissa queden pendents: ampliació de la 2a fase del CEIP de Sant Carles, l’ampliació de l’IES Quartó del Rei, un nou CEIP a Santa Eulària, un nou IES a Vila i l’històric nou centre de l’Escola d’Arts.
A més, hem de sumar la necessitats que s’ha anat ocasionat durant els últims anys: l’ampliació de l’IES Algarb, la renovació i ampliació de l’IES Quartó de Portmany, la creació d’un nou CEIP a Sant Jordi, l’ampliació de l’oferta de places escolars al primer cicle d’educació Infantil, sobretot en la zona de Sant Agustí, i l’ampliació de la Escoleta de Cala de Bou.
D’altra banda, Martí March va assistir, també, al ple extraordinari del Consell Insular Escolar d’Eivissa, en el qual va explicar molt breument, de manera propagandística, les previsions de desenvolupament de la Llei d’Educació de les Illes Balears i futurs nous decrets: Reglament Orgànic de Centres, Currículums educatius d’Infantil, Primària, Secundària i Batxillerat, Inclusió educativa, Transport Escolar, concerts educatius, inspecció educativa i participació educativa, d’aplicació per al pròxim curs 22-23.
En el sindicat Alternativa Docent, considerem que després de dos anys de pandèmia, en els quals l’Educació i l’Ensenyament de les Illes s’ha pogut dur a terme satisfactòriament gràcies a la a la voluntat, la dedicació i l’esforç de totes i tots els docents, esperàvem més, esperàvem que aquesta Conselleria hagués sigut més valenta i hagués complit amb els compromisos adquirits respecte a la carrera professional docent, al deute històric amb les infraestructures d’Eivissa, a la baixada de ràtios i al complement de residència equiparat amb el cost de la vida a l’Illa (ja hi ha diverses llistes d’interins buides). De manera que es reconegués així la labor docent, no sols amb paraules d’agraïment sinó amb fets concrets que millorin les condicions sociolaborals dels seus docents, què menys!
Martí March s’està oblidant dels seus treballadors i no ha tingut en compte que els docents també hem patit els efectes de la pandèmia, per la qual cosa exigim l’aplicació dels nous canvis de Llei en el curs 23-24.
Així, la Conselleria d’Educació valoraria les seves treballadores i treballadors, i cuidaria de la salut mental, física i emocional de les i els docents que hem fet que la pandèmia afectés el mínim possible a l’educació del nostre alumnat i a les seves famílies.
El que ens fa pensar que, una vegada més, els nostres dirigents no prioritzen les necessitats educatives eivissenques sinó que la prioritat són els seus “tempos” electorals i alimentar els seus egos per damunt del bé comú i les necessitats reals en matèria educativa de la nostra illa.