De tots és sabut que la situació d’emergència sanitària que ara estam vivint té, i sobretot tindrà, conseqüències negatives a l’economia de l’Estat i un impacte encara més gran en comunitats com la nostra, les Illes Balears; on una part important del PIB depèn del sector turístic.
Les perspectives per la temporada turística actual, i no sabem si les futures també, no són gens encoratjadores: es preveu una crisi del sector que, juntament amb la d’altres sectors també afectats, portarà a les Illes Balears a situacions crítiques en termes econòmics.
Tots sabem que la nostra comunitat, any rere any, és una de les comunitats autònomes que més ingressos aporta i una part d’aquests s’ha repartit entre les comunitats més necessitades de l’Estat mitjançant el Fons Interterritorial seguint criteris de solidaritat entre CCAA.
Ara pertoca reclamar que per aquest any i els propers, mentre persisteixin les dificultats que pateix el sector turístic, ens arribin a Balears fons suficients per garantir un finançament adequat dels nostres serveis bàsics essencials com educació, sanitat, infraestructures, serveis de transport i mobilitat dignes i amb les condicions de seguretat òptimes pels temps que vivim.
Des del sindicat Alternativa, fem una crida a la Plataforma pel bon finançament i a quantes entitats, partits polítics i col·lectius es vulguin afegir a demanar a l’Estat una partida per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears del Fons interterritorial que serveixi per compensar les necessitats econòmiques de la situació actual i garanteixi, com a mínim, que puguem tenir finançament suficient per mantenir uns serveis públics de qualitat i evitar incrementar les desigualtats.
No podem oblidar que el nostre alumnat segueix patint el mal finançament amb ràtios altes, infraestructures en mal estat i insuficients. Els docents seguim tenint un plus d’insularitat molt inferior en comparació a altres territoris insulars i estem esperant una pujada de sou del 2% promesa des de fa mesos però encara no feta realitat a les Illes, però sí a altres CCAA.
Com a sindicat docent, denunciem que cada vegada que una crisi econòmica s’instal·la al País són els funcionaris qui paguen les conseqüències (congelació de sous, augment de les ràtio en educació, minva de les assignacions pel funcionament de centres) i sofreixen les retallades estoicament per solidaritat amb la població. En canvi, quan venen temps de bonances, som els últims en rebre’n els fruits.
