En el dia internacional de la dona treballadora d’aquest 2023, la posició de la dona docent, la majoria en el sector, queda allunyada de la posició d’equiparació total que hauria de propugnar-se des de les entitats públiques.
En la proposta definitiva del segon Acord Marc apareix la creació del Pla d’Igualtat de la Conselleria d’educació, tot i que aplaudim aquesta mesura, arriba anys tard ja que altres administracions fa temps que ho tenen. Anem tard. Molt tard!
En aquesta jornada reivindicativa, s’ha de seguir recordant i exigint millores en les condicions laborals que equiparin completament els drets laborals.
Les principals reivindicacions provenen de compatibilitzar la vida laboral amb la personal. Les dones són, estadísticament, qui més s’encarrega de les tasques de cura familiar a fills o a gent major de la família. Això implica que es demanin excedències a costa del seu salari i d’altres drets com el de participació en eleccions o participació en cursos de formació o, fins i tot, la possibilitat de perdre la possibilitat de presentar-se a oposicions en cas de part. Són situacions anòmales que s’han de rectificar.
A més, la professió docent, en totes els estaments, ha d’involucrar-se en la coeducació, en la lluita contra la violència masclista i en el foment d’una societat igualitària i justa i no només de manera retòrica, sinó també de forma efectiva cada dia de l’any.
Per un 8M més reivindicatiu que mai!
